viernes, 30 de octubre de 2009

L'aire al Sàhara 2010 - Projecte solidari amb el poble saharaui

Dotació d’un sistema de generació d’electricitat i de medicaments de primera necessitat per a l’hospital regional d’Ausserd als campaments de refugiats saharauis


Hospital ‘Nayem Hamiya’ a Ausserd


Més que no pas els actes dels qui són dolents, és horrorosa
la indiferència i passivitat d'aquells que són bons.
Mahatma Gandhi

1.Objectius.
Generals:
  • Dotar de recursos energètics i medicaments a l’hospital regional d’Ausserd per millorar les precàries condicions de treball en què es troba.
Específics:
  • Generar electricitat amb plaques solars fotovoltàiques i instal.lar punts de llum a la sala de parts.
  • Generar electricitat amb plaques solars fotovoltàiques i alimentar un sistema de ràdio que garanteixi les comunicacions i millori la coordinació amb l’hospital general de Rabuni.
  • Proveïr medicaments de primera necessitat: sals de rehidratació oral, diclufenac i sèrum fisiològic.
  • Promoure la pràctica de l’esport participant en iniciatives solidàries com la Marató del Sahara.
  • Sensibilitzar la població de Granollers a través de la pràctica esportiva en zones deprimides.
2.Antecedents.
La República Àrab Saharaui Democràtica (R.A.S.D.) ocupa un territori de 284.000 km. Limita al nord amb Marroc, al nord-est amb Argèlia, a l’est i al sud amb Mauritània i a l’oest amb l’Oceà Atlàntic.

Des de 1975, la major part del seu territori està ocupat il•legalment pel regne del Marroc. El 1965 l’ONU va proclamar el dret a l’autodeterminació del Poble Saharaui i va instar a Espanya a que agilitzés la seva descolonització. Anys abans, el rei del Marroc havia manifestat la seva intenció d’annexionar-se els territoris del Sàhara Occidental.

A principis dels anys 70, Espanya – sota la pressió internacional – va decidir convocar un referèndum d’autodeterminació i va començar a elaborar el cens de població del Sàhara Occidental.

Hassan II, després de posar diversos obstacles a la celebració del referèndum d’autodeterminació proposat per l’ONU, va decidir organitzar una marxa de 350.000 homes i dones marroquins amb la intenció de prendre possessió del Sàhara Occidental. A aquesta “Marxa Verde” es van afegir 25.000 soldats marroquins.

Espanya va manifestar inicialment la seva voluntat de protegir el territori i celebrar el referèndum segons el mandat de l’ONU, i així ho va manifestar el llavors príncep Joan Carles de Borbó, a la visita que va realitzar a El Aaiún el 7 d’octubre de 1975. Però una setmana desprès, el 14 de novembre de 1975, es van signar a Madrid els Acords Tripartits pels quals l’estat espanyol donava el Sàhara Occidental al Marroc i a Mauritània, a canvi de compensacions econòmiques i polítiques.

Desprès de l’abandonament per part d’Espanya del Sàhara Occidental i la invasió del Marroc i Mauritània d’aquest territori, desenes de milers de saharauis van haver de fugir de la seva terra, instal•lant-se als Campaments de Refugiats a La Hamada argelina (el desert dels deserts).

Els Campaments de Refugiats Saharauis estan situats a una zona desèrtica del nord-est d’Argèlia, a la regió de Tinduf.

Situació geogràfica de la República Àrab Saharaui Democràtica.


Els terrenys argelins en els quals s’assenta la població saharaui refugiada es caracteritzen pel seu aïllament i aridesa, característiques que limiten la participació de la població refugiada en activitats productives i generadores d’ingressos i converteixen a aquestes persones en dependents de l’ajuda externa.

Els campaments estan dividits en quatre districtes o wilayas que tenen el nom de les ciutats més importants del Sàhara Occidental; El Aaiun, la capital, Smara, la ciutat sagrada, Dajla, la ciutat portuària més important i Ausserd, una petita ciutat de l’interior. La distància entre elles és de 20 a 60 Km., tret de Dajla que dista uns 200 Km. Estan situades al sud i sud-est de Tinduf.

Visió de la Wilaya d’Ausserd des del satèl.lit.

Cada Wilaya, encapçalada per un governador, està dividida en 6 ó 7 pobles o Dairas. Entre Dairas, o municipis, hi ha de 2 a 4 Km, concentrant a una població d’entre 5 i 7 mil habitants.

En el cas de la Wilaya d’Ausserd, s’hi troben les següents Dairas: Zug, Agueni, Tichla, Guera, Bir Ganduz, Mivek i Yraifia. Totes elles comparteixen un mateix hospital regional: l’hospital Nayem Hamiya, objecte d’aquest projecte.

Panoràmica d'Ausserd


3.Context.

El lloc on estan assentats els Campaments de Refugiats Saharauis manquen de mitjans de producció propis i de recursos com l’aigua, l’electricitat, etc. Per aquest motiu les condicions higièniques, sanitàries i l’alimentació són molt deficients. L’aigua, el menjar, les medicines, la roba, etc. han de ser portades des de l’exterior i subsisteixen gràcies a l’ajuda humanitària Internacional.

La població resta mancada d’una infrastructura que permeti una producció normal dels serveis bàsics. És així com la generació d’electricitat per l’ús diari depèn única i exclusivament de les ajudes que els permeten comprar plaques solars. D’altra banda, l’alimentació és molt precària i monòtona degut als problemes per mantenir el menjar en condicions saludables (fred).

No totes les famílies saharauis tenen els mateixos recursos. En gran mesura, depèn de les possibilitats que hagin tingut per enviar els seus fills amb famílies d’acollida i de la solidaritat d’aquestes famílies. Una familia saharaui subsisteix amb un salari de 20€ cada tres mesos.

Les duríssimes condicions de vida i la manca d’una alimentació adient, multipliquen els problemes sanitaris als campaments. Els principals problemes sanitaris en l’àmbit materno-infantil són la malnutrició, l’alta prevalència d’anemies ferropèniques en dones embarassades, les males condicions d’atenció als parts i les dificultats per mantenir la cadena de fred i conservar les vacunes. Moltes dones saharauis tenen els seus fills a la pròpia haima, ajudades per llevadores. Això es deu a la mancança de mitjans de transport pel seu trasllat a l’hospital.

La tasa de mortalitat en nens ha estat especialment elevada. Però gràcies al avenços en higiene, el poble saharaui ha estat capaç d’evitar epidèmies i reduir-la. Tot i això, encara avui les principals causes de la mortalitat infantil són la prematureitat, les distòcies en el part, les infeccions respiratòries i les diarrees.

Des d’un punt de vista més genèric, els motius més importants d’ingrés en els hospitals regionals de les Wilayas són les diarrees, les infeccions respiratòries i els parts. D’altra banda, a l’hospital nacional (més especialitzat però amb problemes d’accés per a la població) els ingressos més habituals es deuen a patologies de tipus respiratori, quirúrgic o abdominal. Encara que el percentatge més elevat correspon altra vegada a dones amb parts complicats i nens amb diarrees greus i deshidratacions severes. Així doncs, són les dónes i els nens els més afectats pel clima insaluble i les condicions de vida extrema.

L’hospital d’Auserd es troba al centre de la Wilaya i compta amb tres vehicles: dues ambulàncies i un cotxe per al transport de treballadors. A més, dóna suport a les 7 Dairas esmentades ja que cadascuna disposa d’un dispensari obert fins a les 12 del migdia per atendre casos lleus: mal de queixals, dolors menstruals, mareigs, deshidratacions lleus, … Els casos més greus són remesos a l’hospital nacional.

Hospital d'Ausserd


4.Justificació.

Des del Club Atletisme L’aire, és el nostre desig contribuir a la millora del funcionament de l’hospital d’Ausserd. Després de contactar amb el director de l’hospital i amb metges que hi han estat treballant, les necessitats més urgents queden definides en dues línies d’actuació: l’acondicionament de la sala de parts i del sistema de comunicacions per ràdio i la dotació de medicaments de primera necessitat.

Posar en funcionament aquest sistema de generació d’electricitat i el proveïment de medicaments promourà hàbits d’autogestió en la població i d’organització sanitària. Les atencions ginecològiques bàsiques es podran atendre a la wilaya d’Ausserd, sense necessitat de traslladar les mares a l’hospital de Rabuni. L’accès a medicaments prioritaris millorarà la salut i la qualitat de vida de la població d’Ausserd.

L’autoproveïment i l’autogestió dels recursos cada cop és més necessari davant les contínues retallades dels organismes internacionals, especialment dels programes de l’ Alt Comissionat de la ONU per als refugiats (ACNUR) i el Programa Mundial d’ Aliments (PAM) que en els últims dos anys ha fet una reducció del 44% de la seva assistència humanitària als Campaments de Refugiats Saharauis.

A més, les pluges torrencials de Febrer de 2006 i d’Octubre de 2008 van provocar grans inundacions i van destruir nombroses infraestructures. Tal i com ha denunciat en diverses ocasions la Mitja Lluna Vermella.

La intenció del Club Atletisme L’aire és posicionar-se a favor de causes solidàries i donar-les a conèixer a través de l’esport.

5.Activitats.
5.1.Projectes anteriors.

L’any 2008, el Club Atletisme L’aire va promoure un projecte solidari amb motiu del viatge d’un grup de 20 atletes a la Marató del Sàhara. Gràcies a la implicació del col.lectiu d’atletes es va finançar la meitat del pressupost, mentre que l’ajuntament de Granollers, a través de la regidoria de cooperació i participació ciutadana va subvencionar l’altre meitat.

El títol del projecte fou “Compra i dotació de plaques solars fotovoltàiques i neveres per atendre les necessitats urgents de la població més desfavorida dels campaments de refugiats saharauis.”

L’objectiu era posar en funcionament un sistema de generació d’electricitat que garantís el funcionament d’una nevera de 150 litres que ha permès l’autoproveïment de carn i altres aliments durant llargs períodes de l’any, creant en la població hàbits d’autogestió i organització alimentària. La ingesta d’aliments rics en proteïnes de forma contínua i no puntual, ha millorat la salut i la qualitat de vida d’aquestes famílies, acostumades fins ara a una dieta monòtona basada en hidrats de carboni i mancada de proteïnes (carn) i de productes frescos.

Gràcies a aquest projecte s’ha aconseguit que els beneficiaris estiguin més motivats que quan simplement reben quelcom que consumeixen i s’acaba esgotant. Ha millorat la seva autoestima perquè s’han vist capaços de tenir una gestió pròpia de béns d’ús comú i ha potenciat l’autoorganització i l’autogestió d’aquests recursos.

Des del mes de desembre de 2007, es van dur a terme iniciatives de sensibilització amb la venda de calendaris i samarretes per recollir fons per aquest projecte. Es van realitzat campanyes informatives al carrer aprofitant les festes nadalenques i la fira del corredor a la Mitja Marató de Granollers. Entre les vint persones que es van desplaçar a còrrer la marató del Sàhara, es van recollir 500 kg de roba, de material esportiu, de medicaments …. que es van portar com a part de l’equipatge. També es van entregar aportacions econòmiques individuals anònimes, pròpies i de familiars per subvencionar la compra d’aliments bàsics.

La participació d’enguany a curses al Sàhara permetrà el seguiment, el manteniment i l’avaluació del projecte de 2008, per tal de comprovar l’assoliment dels resultats esperats:
  • Compra del material: plaques fotovoltàiques i neveres.
  • Seguiment de la instal.lació i el repartiment just dels recursos.
  • Assistència de la població als actes de sensibilització.
  • Recollida econòmica per a noves iniciatives solidàries.
  • Valoració del projecte realitzada pels membres del Club Atletisme L’aire.
  • Comunicacions contínues amb els beneficiaris per avaluar el projecte.
5.2.Sistema de generació d’energia.
Si l’any 2008 vam unir esforços per millorar l’alimentació d’un grup de famílies saharauis, enguany volem aportar el nostre gra de sorra per millorar un altre del aspectes claus per accedir a unes condicions de vida més dignes: la atenció sanitària.

Gairebé dos mil milions de persones dels paisos del tercer món – una tercera part de la població mundial – no tenen accès a l’electricitat. Els principals recursos energètics a disposició de milions de famílies rurals continuen essent la llenya, els residus agrícoles, la força humana i els animals.

És fonamental trobar altres fonts d’energia, econòmiques i inòques amb el medi ambient, a fi de millorar la qualitat i l’esperança de vida de les comunitats saharauis. Els sistemes fotovoltàics d’energía solar ofereixen part de la solució. Les dures condicions de vida al dessert i les interminables hores de sol, fan que els sistemes d’energia solar siguin una solució tècnicament viable per suministrar l’energia necessària.

Un cop assegurat el suministrament elèctric amb les plaques solars, ja es pot ampliar l’ajuda adquirint punts de llum, neveres, …, o bé alimentant equips de comunicacions per ràdio.

Si en el primer món, estem neguitosos si un día se’ns talla la comunicació telefònica i no tenim accès a internet, és fàcil imaginar el que suposa viure sense electricitat i les enormes limitacions que provoca en la vida diària.

La dotació i instal.lació de plaques solar fotovoltàiques solucionarà dos greus problemes de funcionament a l’hospital d’Ausserd:
  • Garantirà la il.luminació de la sala de parts, mitjançant sis punts de llum distribuits de forma homogènia. S’instal.laran punts de llum de 18W que aprofitaran la energia generada per plaques solars duran les hores de llum que s’han emmagatzemat en una batería de 12V.
  • Donarà corrent a un equip de comunicacions per ràdio que permetrà gestionar l’atenció ambulatòria amb l’hospital de Rabuni. Qualsevol cas greu, serà derivat a aquest hospital per tal que sigui supervisat per especialistes. El exemples més habituals són el parts complicats (distòcies), traumatismes greus i casos d’abdomen agut (enfermetat severa d’algun dels òrgans intraabdominals). En aquest tipus de situacions, molt sovint, es requereix cirurgia.
5.3.Provisió de medicaments.
De forma complementària a la millora de les instal.lacions en els aspectes ja comentats, aprofitarem una part del pressupost recaptar per proveïr medicaments. A partir de converses i consultes mantingudes amb metges d’aquest hospital, les principals necessitats són:
  • Sals de rehidratació oral (SRO). És un compost de sals que s’administra en casos de deshidratació. La OMS promociona la seva distribució a països pobres on la infrastructura higiènica i sanitària és deficient. Als campaments de refugiats, una de les principals causes de mort entre infants menors de cinc anys és la deshidratació provocada per la diarrea. Les SRO són la manera més senzilla, efectiva i barata d’evitar-les. Es distribueixen normalment en sobres de baix cost, el contingut dels quals s’ha de dissoldre en un llitre d’aigua. Davant la mancança de SRO, molts hospitals saharauis dilueixen 8 cullaradetes de sucre i una de sal, però aquesta solució no és, ni de bon tros, tan eficient com la solució industrial i moltes vegades resulta insuficient. En nens molt petits, petites inexactituds poden originar un coma hiperosmolar.
  • Diclofenac. És un medicament de la família dels antinflamatoris no esteroideos, indicat per reduir inflamacions genèriques com a analgèsic, ja que redueix des de dolors causats per ferides menors fins a dolors tan intensos com els de l’artritis. També es pot utilitzat per reduir els còlics menstruals, càlculs renals, vessiculars, …així com el tractament de migranyes agudes. També és indicat per tractar el dolor lleu o les naúsees posteriors a una cirurgia. El format comercial de diclofenac més conegut en l’àmbit farmaceútic és el Voltarén.
  • Sèrum fisiològic. És una disolució aquosa composada d’aigua, electrolits, glucosa i polisacàrids. És una font de carboni i energia per a l’organisme. Es fa servir com a substitut de la sang quan disminueix dràsticament la volèmia i com a via d’aplicació de diverses substàncies, com per exemple injectables. També és efectiu per guarir perforacions i cremades en la pell, vòmits constants i obstruccions nasals.
És aquest un projecte que va més enllà de la simple “ajuda humanitària”, tan important però per a pal•liar, com ja hem dit, moltes mancances de primera necessitat. Es tracta ara de potenciar els factors humans d’autogestió, organització i, alhora, l’ autoestima.

6.Execució.
Està neixent una implicació molt estreta entre persones que integren el Club Atletisme L’Aire envers la solidaritat i la cooperació, de tal forma que volem aprofitar els events esportius en els que hi participem, per tal de difondre la idea que tota la societat civil ha d’implicar-s’hi i que un altre món, més soldiari i just, és possible. Una implicació que es materialitzarà el proper 22 de febrer de 2010 en el MARATHON SOLIDARI DEL SAHARA, que com ells mateixos expliquen en el seu web, www.saharamarathon.org:
És un acte esportiu internacional de solidaritat amb el poble saharaui, que arriba enguany a la desena edició. Està promogut pel Comitè Saharaui i organitzada per voluntaris de diferents nacionalitats. El Marathon del Sàhara té la finalitat d’impulsar la pràctica esportiva entre els joves saharauís i de financiar projectes humanitaris. Tanmateix, té com a objetiu la conscienció i movilització internacional davant d’un conflicte que dura més de 34 anys. Anys de patiment per a un poble afectat per les conseqüències d’un conflicte que està enterrant les seves esperances, generació a generació, en els camps de refugiats de Tindouf (Algèria), lluny del seu país. És una cursa per evitar que el poble saharaui caigui en l’oblit.

La intenció i el compromís dels membres del Club Atletisme L’aire és garantir la continuïtat del projecte any a any mitjançant la recaptació de fons i la sensibilització. Volem establir-nos com un portantveu més de la problemàtica del poble saharaui a Granollers.

A partir de la primera experiència l’any 2008 i de la prevista l’any 2010, intentarem establir més vincles de solidaritat i cooperació entre la ciutat de Granollers i el poble saharaui, per detectar i resoldre algunes de les infinites necessitats d’aquest poble maltractat i exiliat.

Del Club Atletisme L’Aire hi assitirem una vintena de persones, de tots els àmbits professionals (metges, infermeres, enginyers, administratius, mestres,…) que traslladarem aquesta experiència i aquesta problemàtica a molts àmbit de la població. Com a complement al contigut del projecte, cadascú de nosaltres portarà una bossa de 20 kgs amb material per a la població dels camps de refugiats, a banda que deixarem gairebé tot el material esportiu que portem per a la cursa.

7.Entitat organitzadora.
El club d’atletisme L’Aire és una entitat esportiva sense ànim de lucre. Està inscrita amb el número 9725 al Registre d’Entitats Esportives de la Secretaria de l’Esport de la Generalitat de Catalunya des del 4 d’agost de 1997. D’altra banda, està també inscrita en el Registre Municipal d’Entitats i Associacions de Granollers, amb el número 172.

Formen aquesta entitat un grup de ciutadans de Granollers i del Vallès Oriental que tenen com a finalitat fomentar, desenvolupar i practicar l’activitat física i esportiva, segons es desprèn del contingut dels seus estatuts socials. En aquest moment l’entitat està formada per més de tres cents esportistes.

En els darrers anys, en col.laboració amb el servei d’esports, el Club Atletisme L’aire ha contribuit al creixement de l’atletisme popular a Granollers i a la comarca a través d’exitoses iniciatives com el programa d’entrenaments “Comença a fer la Mitja”, així com en la promoció de l’atletisme a nivell “popular”.

Amb aquests tipus d’iniciatives, volem posicionar-nos com quelcom més que un club esportiu, fomentant la solidaritat i els altres valors tan lligats a la pràctica esportiva.


3 comentarios:

jramon dijo...

Molt bona feina. Seguiu endavant.

Ens veurem a la Marató

Lola Steiner dijo...

Hola!
M'ha arribat un mail de lamitja on diu que recolliu material esportiu per portar-lo a Tindouf. També hi podem aportar medicaments? I roba "normal"?
Merci!

alvaro dijo...

Sí, recollim roba i calçat esportiu i de carrer tant de nen com d'adult. Els medicaments també són benvinguts. Gràcies!